...

Treball definitiu

by user

on
Category: Documents
1

views

Report

Comments

Transcript

Treball definitiu
Drets Humans com a filosofia
[proposta]
Una experiència de reflexió i acció a l'Aula
Tania Irene López Calderón
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Xavier Riera Ramis
Universitat de les Illes Balears (UIB)
IES Berenguer d'Anoia (Inca, Mallorca)
RESUM: Entre els continguts de les assignatures dels departament de Filosofia a
l'educació secundària s'ha anat establint la qüestió dels drets humans com un contingut
que articula els trànsits des de l'ètica a la política, amb una dimensió recent que és la de
ciutadania. Aquest darrer aspecte ha tengut una recepció problemàtica entre els professors
i la societat, tant des d'opcions ideològiques com de plantejaments pedagògics. Intentam
establir quins són els elements filosòfics més nuclears en relació a la qüestió dels Drets
Humans i assumir, des d'aquests elements, que el seu tractament en l'ensenyament
secundari és una oportunitat per aprofundir en aspectes del currículum de filosofia, amb
una dimensió crítica, i obrint la possibilitat de la implicació dels alumnes en la
transformació del seu entorn social. Donam compte d'una sèrie de dinàmiques que a l'IES
Berenguer d'Anoia d'Inca (Mallorca) estam intentant desenvolupar des d'aquests
plantejament per tal de propiciar en nosaltres mateixos una reflexió sobre la pròpia
pràctica docent.
ABSTRACT: The issue of the Human Rights as a content that articulates the transition
from the ethics to the policy has been established among the subject's contents of the
philosophy at secondary education, with a recent dimension that is the citizenship.
Teachers and society have received this last aspect problematically owing to ideological
options and also to pedagogical approaches. We try to establish the most important
philosophical elements related to the Human Rights' questions and assume, from these
elements, that its treatment in secondary education is an opportunity to go in depth in
aspects of the philosophy's curriculum, with a critical dimension, and opening the
possibility of the students' implication in the transformation of their social environment.
We explain some dynamics that we try to develop in the IES Berenguer d'Anoia d'Inca
(Mallorca) from that approach to promote a self-reflection about our own teaching
practice.
I.
El debat sobre la introducció de la Ciutadania en l'ensenyament en l'Estat Espanyol (tant
en educació primària com en educació secundària) ha estat en gran manera intoxicat per
elements aliens a la filosofia. S'ha donat, a més, sempre en el context de reformes
educatives que afecten a tota l'estructura del sistema i, per tant, s'ha vist sotmès a
consideracions vinculades a altres aspectes de l'organització i tractament de les matèries.
Les discussions que s'han generat no han tengut en compte, pensam, els tres
elements que haurien d'haver estat prioritaris en el plantejament d'aquesta qüestió: per
una banda la reflexió filosòfica que s'ha produït en l'acadèmia sobre la qüestió (no sobre
la qüestió de l'Educació per a la Ciutadania, sinó entorn a la noció de ciutadania), per
altra, els nous plantejaments dels moviments socials en relació a la participació social i
ciutadana. I, finalment el context educatiu europeu i els consensos normatius establerts
les darreres dècades. És per això que els motius de la controvèrsia no van fer més que
confondre allò que el tractament que la ciutadania hagués pogut ser i demediar el resultat
final de la implantació de l'assignatura.
El debat ideològic que es va donar entre determinats sectors polítics, amplificant
determinades posicions de sectors amb interessos sobre l'educació, i que es va traslladar a
la societat va malversar la possibilitat d'un replantejament i actualitzacions de la
qüestions pròpies de la filosofia política que es tractaven a les aules i es va resoldre amb
una progressiva banalització i renúncia en el plànol dels continguts. Com senyala Joaquín
Valdivielso en un article on realitzà una discussió de la qüestió: «La reacció
teoconservadora projectada contra l’assignatura d’educació per a la ciutadania s’ha
sostingut en l’argument que els dipositaris del dret a triar l’educació dels nens són els
pares, la família, i no l’Estat o el Govern,», de tal manera que es va denunciar «que els
continguts específics de la matèria d’educació per a la ciutadania i la seva plasmació en
els llibres de text vulneraven els valors presentats com a objectius generals, com ara la
tolerància. Aquests continguts, recollits als manuals, serien ideologies de gènere,
avortistes, antiespanyoles, antioccidentals o anticapitalistes, per exemple.» Aquest va ser
el terreny en el qual es va produir les decisions polítiques.
Els professors de filosofia dels instituts d'educació secundària van haver de situarse en aquest context difícil, i van veure com el disseny de les assignatures perdia densitat.
Carlos Fernández Liria, Pedro Fernández Liria y Luis Alegre Zahonero, que van elaborar
un text molt interessant per dotar de contingut crític el debat escrivien en el pròleg
d'aquest llibre: «La defensa de la Filosofía frente a este estropicio educativo no es una
cuestión de corporativismo. Lo que ocurre es que algunos profesores [...] creemos de
verdad que la asignatura de «Filosofía», en su actual perfil científico, es el mejor
instrumento del que dispone nuestro sistema educativo para formar ciudadanos capaces
de razonar y argumentar con criterio propio e independiente. Estamos convencidos de que
no hay mejor forma de encaminarse a ese objetivo que la enseñanza de la Filosofía y la
Historia de la Filosofía, del mismo modo que creemos que con los programas de
Educación para la Ciudadanía, lo que se pretende más bien es amaestrar a los niños en lo
políticamente correcto y en las supercherías de la ideología dominante.» Malgrat també
va haver-hi una certa reticència a la incorporació de nous plantejaments el que es va
produir és un desplaçament del debat a un àmbit que va impossibilitar aquesta
introducció.
Nosaltres pensam que es va perdre una oportunitat però que la pràctica dels
professors en els centre permet determinats marges, sense renunciar a una defensa ferma
de la presència de la filosofia en tots els nivells de l'educació i al manteniment de
l'estructura actual de les assignatures de filosofia en l'ensenyament secundari.
La nostra experiència en l'exploració d'aquests marges és el que ens porta a
treballar els continguts relatius a Drets Humans per desenvolupar els objectius propis de
la pràctica de la filosofia. Entenem que l'educació en drets humans no es pot limitar a
l'exposició de continguts normatius de caràcter legal i que precisament en el marc
d'assignatures de vessant filosòfica és quan podem aconseguir acomplir amb objectius
que vagin més enllà d'això. Es tracta de considerar-los en la seva vessant filosòfica, el
plantejament dels seus fonaments, dels seus límits, la lectura de les crítiques a les que
estan sotmesos, les seves insuficiències i els desafiaments actuals. No amb la intenció de
relativitzar-los, ni de prendre'ls com una moral fonamental basada en el consens. La
nostra posició és que els drets humans no són negociables i que la Declaració serveix
com a punt de partida per fonamentar un plantejament ciutadanista. Això no és discutible
però sí que molts altres aspectes són pensables.
També sabem que en el fons el problema central en relació als Drets Humans és la seva
realització efectiva, i per això cal atendre a la tasca de les entitats que arreu del món
lluiten per la defensa dels Drets Humans en la seva formulació actual, però pensam que
podem contribuir en la consolidació d'una ciutadania crítica plantejant els aspectes més
problemàtics i l'aula de Filosofia és un espai embrionari per a realitzar-lo.
II. Continguts filosòfics
Amb el propòsit de fer evidents els elements filosòfics dels drets humans, es
rellevant fer explícites les idees subjacents als mateixos, així com també exposar el debat
sobre la seva fonamentació. Amb aquesta intenció, en primer terme fem un repàs a les
característiques principals de les primeres declaracions de drets fins a la Declaració
Universal dels Drets Humans.
El The Bill of Rights de 1689 és una llista de drets redactada per al Regne
d’aleshores d’Anglaterra, Escòcia i Irlanda. Aquest text comença exposant tota una llista
dels perjudicis que va causar el darrer rei i a raó dels mals produïts als súbdits, es va
posar fi al seu règim. Per tant, l’Estat que no respecti els drets declarats no tindrà
legitimitat. Aquesta llista de drets conté referències a Déu i la fórmula emprada es
presentar tot allò que és il·legal per part de l’Estat en sentit negatiu i tan sols hi ha dues
formulacions de drets en positiu.
A 1776 es va fer la Declaració de drets del bon poble de Virginia. Aquesta
declaració fa servir proposicions concises en les quals s’inclou ja el terme ‘dret’. Aquest
document fa referència als valors morals que, segons consideraven, havien de estar
presents en política. Consideraven aquests drets innats, donat que els “homes son per
naturalesa igualment lliures i independents”1, per tant, aquets drets ho eren per llei
natural. Aquesta declaració recull els drets relatius a les llibertats, a la vida, la propietat,
considerats des de la nostra perspectiva, com els de primera generació.
1
Declaración de derechos del buen pueblo de Virginia
Tretze anys després, al 1789 es aprovada per l’Assemblea nacional francesa la
Declaració dels drets de l’home i del ciutadà. Aquesta declaració s’articula explícitament
en articles amb un preàmbul concís; en aquest, es fa referència a que no respectar els
drets de l’home és la causa dels mals públics i de la corrupció dels governs 2, és a dir, que
aquests no aniran bé si no tenen en compte aquests drets. També fan referència a l’origen
dels mateixos en tant que drets naturals, inalienables i sagrats. En aquesta declaració,
encara es salva la figura de l’Ésser Suprem; aquest està per sobre dels homes però n’és la
garantia dels seus drets. De la mateixa manera que en les declaracions anteriors, es fa
referència a la utilitat i legitimitat de l’Estat en tant que protector del dret dels homes; en
la primera dels drets dels súbdits, en aquesta dels homes i ciutadans. Cal mencionar que
els drets eren literalment dels homes i ciutadans, ‘home’ en aquest context no referia a
homes i dones. En resposta a això Olympe de Gouges va escriure el 1791 la Declaració
dels Drets de la Dona i la Ciutadana, la qual consistia en els mateixos articles que la
Declaració dels homes però amb la inclusió de la dona per tal de reivindicar l’extensió de
tals drets naturals i inalienables a la meitat de la població que quedava exclosa.
La Declaració Universal dels Drets Humans va ser proclamada per l’ONU al
1948. A diferència de les declaracions anteriors, aquesta no concerneix als súbdits d’un
determinat regne o als ciutadans d’un Estat concret, sinó que es formula amb la pretensió
d’universalitat. Aquesta proclamació no té vigència legal, sinó que des de la seva
publicació es demana als Estats que la ratifiquin i es comprometin a respectar cada un
dels drets recollits en la mateixa. En aquesta declaració ja no hi ha càrrega metafísica en
tant que no s’al·ludeix a la divinitat o a la llei natural; no obstant, es fa referència a la
pertinença comú de tots i totes a la “família humana”. La declaració inclou els anomenats
drets de segona generació enfocats a promoure el progrés social i la millora del nivell de
vida.
Usualment la classificació dels drets humans es du a terme a partir de la seva
gènesi històrica, tot i que una altra forma possible d’agrupament és segons els tipus. En
termes generals, hi ha consens en establir que hi ha tres generacions de drets humans –a
2
Bill of Rights
excepció d’una autora que en formula quatre3-. Cóm veiem a les primeres declaracions,
els drets de la primera generació són aquells relatius als drets civils i polítics que tenen
com a element clau el concepte de llibertat. Aquests, són defensats per la classe burgesa
amb la intenció de limitar el poder de l’Estat. La segona generació de drets són defensats
per la classe obrera des de les crítiques marxistes en contra dels poders econòmics. Els
drets d’aquesta generació tenen com a suport o empenta
la noció d’igualtat i
constitueixen els drets econòmics, socials i culturals que es veuen reflectits en algunes
constitucions a partir del segle passat i defineixen l’Estat de benestar. Finalment, els drets
de tercera generació s’emmarquen en la tessitura de la fraternitat o solidaritat i demanden
el dret a la pau, al desenvolupament econòmic, al medi ambient, entre d’altres. Aquest
tipus de drets són els més recents i no estan inclosos en la citada Declaració Universal.
L’origen dels drets es produeix a partir de l’experiència d’un perjudici, de la
desigualtat, la discriminació i/o de la injustícia. No obstant, arrelen en certes idees
filosòfiques desenvolupades en l’època de la Il·lustració, les quals evoquen idees presents
des de l’antiguitat en diversos corrents de pensament però amb significats o connotacions
diverses i, per tant, amb implicacions i demandes diferents. Xabier Etxeberria analitza a
“Lo humano irreductible” de los derechos humanos” l’evolució dels conceptes claus
subjacents al desenvolupament dels drets humans. Prenent com punt de partida l’article
primer de la Declaració Universal, que reprodueixo a continuació: “Todos los seres
humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como estàn de razón y
conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros”, l’autor examina
les diverses concepcions de dignitat, igualtat, llibertat i fraternitat elaborades al llarg de la
història de la filosofia i quina és la seva implicació en les diverses formulacions de drets
humans.
III. L'Aula de Drets Humans
Durant el curs passat es van realitzar, vinculades a l'àrea d'Eticocívica i de la Comissió de
Dinamització Lingüística, vàries activitats que d'una manera o altre es relacionen amb
3
Rodríguez, M.E. (2011), pàg. 41
objectius d'aquest professor: participació de l'alumnat, recerca i investigació, treball
col·lectiu, i l'interès i la sensibilitat per la qüestió dels Drets Humans i la reflexió entorn.
Durant aquest curs, amb aquest projecte, es pretén donar cos a aquestes activitats,
articular el treball per treure més potencial a la participació dels alumnes i cohesionar un
grup d'alumnes que doni contingut a la tasca en favor dels Drets Humans a l'institut.
Dues activitats desenvolupades durant el curs 2012/13 constitueixen l'esquelet
d'aquest projecte:
– la participació al concurs “No callis. Actua!” organitzat per Amnistia
Internacional de les Illes Balears.
– el contacte del professor amb la Fundació Solidaritat de la Universitat de
Barcelona en relació a la recerca per a la Pau.
Es així que es proposa constituir una Aula de Drets Humans, en la qual participin
els alumnes voluntaris de les matèries impartides del professors (i eventualment altres
incorporacions), en la qual es treballi en la línia dels Grups Escolars pels Drets Humans
d'Amnistia Internacional i que, paral·lelament, doni cabuda a altres activitats que hi
estiguin relacionades.
L'organització es realitzaria de la següent manera:
– cada quatre (una sessió mensual) setmanes es comentaria i s'iniciarien accions
un dels casos que treballa Amnistia Internacional.
– de les altres setmanes una es dedicaria a treballar amb un equip reduït el cas que
s'exposarà a la sessió mensual.
– l'altra setmana es dedicaria a la planificació de la resta d'activitats.
– la darrera de les setmanes seria de tutoria de les activitats: coordinació, treball
individual, orientació...
Les sessions es desenvoluparan durant el temps d'esplai, intentant aprofitar altres
moments i,eventualment, organitzant sessions d'extraescolars (fóra de l'horari lectiu).
Activitats
Aquesta proposta és un marc de treball, però depenent de la participació i el ritme
de curs, es seleccionaran les prioritats, segons els interessos dels alumnes. S'integren
activitats que el professor desenvolupa periòdicament i que ara s'orienten a la Comissió.
Grup Escolar
Seria la columna vertebral del funcionament de la Comissió. Es tracta d'un
programa més o manco estructurat d'Amnistia Internacional.
De setembre a juny.
Recerca per a la Pau_1. a ESO
Eventual participació en alguns dels programes educatius que convoquen les
entitats més reconegudes en l'àmbit de la defensa dels drets humans, la justícia social i la
cooperació.
- Amnistia Internacional. Concurs “No callis. Actua!”
- Connectant mons. Programa d'Intermon-Oxfam.
Recerca per a la Pau_2. a Batxillerat
Constitució de línies de recerca i investigació vinculats als premis a la recerca de
les diferents universitats i institucions del nostre àmbit (UIB, UVic, Premi Arnau
Vilanova). En aquest cas la orientació també podria estar relacionada amb altres aspectes
del currículum.
Cinema-fòrum
Activitat extraescolar. Es realitzarà una vegada al trimestre, l'horabaixa, al centre.
Destinataris: alumnes de 4rt d'ESO i batxillerat.
Organització: Aula de DDHH
Recursos necessaris: espai per a la projecció
1. Hotel Rwanda Novembre La qüestió política
2. También la lluvia Febrer La qüestió cultural
3. Million Dollar Baby Maig La qüestió individual
El País de los Estudiantes
És l'activitat que implica més dificultats ja que requereix mes disponibilitat.
Destinataris: alumnes de l'Aula de DDHH i altres alumnes de 4rt i batxillerat
convidats.
De novembre a abril.
Comerç Just
Gestió setmanal i quinzenal de la paradeta de Comerç Just. Col·laboració amb
l'associació de Comerç Just d'Inca, Finestra al Sud.
Bibliografia
ALEGRE ZAHONERO, Luis, FERNÁNDEZ LIRIA, Carlos i FERNÁNDEZ LIRIA,
Pedro, Educación para la Ciudadanía. Democracia, Capitalismo y Estado de Derecho,
Ediciones Akal, Madris, 2007
BRAVO, Jesús i TINAJAS, Antonio, «El treball de recerca al batxillerat: una oportunitat
per generar coneixement», a Revista Guix, Elements d'Acció Educativa, Núm. 354,
Editorial Graó, Maig 2009
ETXEBERRIA MAULEÓN, Xabier, «Lo 'humano irreductible' de los derechos
humanos», a Cuadernos Bakeaz, Bakeaz, Vitoria-Gasteiz, 1998
HUNT, Lynn, La invención de los derechos humanos, Tusquets Editores, Barcelona, 2009
IZUZQUIZA, Ignacio, «Enseñar filosofía en tiempos de reforma: una escuela de
sensibilidad», a Revista Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia,
Núm. 20, Editorail Graó, 1999
JARÉS, Xesús R., «Els fonaments de l'educació per a la ciutadania i els drets humans», a
Revista Guix, Elements d'Acció Educativa, Núm. 342, Editorial Graó, Febrer 2008
RODRÍGUEZ PALOP, María Eugenia, Claves para entender los nuevos derechos
humanos, Los Libros de la Catarata, Madrid, 2011
ROLDÁN PANADERO, Concha, «¿(Por) qué (es) filosofía?, ¿para qué (enseñar)
filosofía? El reto socio-político de la filosofía», a Paideia: Revista de filosofía y didáctica
filosófica, Vol. 34, núm. 99, SEPFI, Sociedad Española de Profesores de Filosofía, 2014
REVENGA, Alberto, «Enseñar filosofía en la posmodernidad», a Revista Aula de
Innovación Educativa, Núm. 95, Editorial Graó, 2000
VALDIVIELSO NAVARRO; Joaquín, «L'argument fonamentalista catòlic contra
l'assignatura d'educació per a la ciutadania. El problema del consens moral en una
societat democràtica», a Enrahonar. Quaderns de filosofía, Núm. 52, Universitat
Autònoma de Barcelona, 2014
VVAA, Educación plena en Derechos Humanos, Editorial Trotta, Madrid, 2014
VVAA, Huérfanos de Sofía. Elogio y defensa de la enseñanza de la filosofía, Fórcola
Ediciones, Madrid, 2014
VVAA, Informe 2013 Amnistía Internacional. El estado de los derechos humanos en el
mundo, Editorial Amnistía Internacional, Madrid, 2013
ZOLO, Danilo, La justicia de los vencedores. De Nueremberg a Bagdad, editorial Trotta,
Madrid, 2007
Fly UP